PREGUNTES FREQÜENTS SOBRE LACTÀNCIA MATERNA

¿PER QUÈ ÉS MILLOR LA LACTÀNCIA MATERNA?

CLAUS PER A UNA LACTÀNCIA AMB ÈXIT

EL PES DEL BEBÉ

EXTRACCIÓ DE LA LLET

CONSERVACIÓ DE LA LLET

TREBALL I LACTÀNCIA

MEDICAMENTS I LACTÀNCIA

CALOSTRE

7-TOTS ELS PROBLEMES TENEN SOLUCIÓ : mugrons plans o invertits, mastitis, pits congestionats, clivells, crisi de lactància...

EL PLOR DEL BEBÉ.

CÒLICS DEL LACTANT.

PREMATURS. MÈTODE CANGUR.

CURES DE LA MARE.

FALSOS MITES I CREENCES.

16-BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I RECOMANADA.

NOTA: RECUERDA QUE ESTA INFORMACIÓN NO SUSTITUYE LAS RECOMENDACIONES DE UN PROFESIONAL DE LA SALUD EXPERTO EN LACTANCIA

PER QUÈ ÉS MILLOR LA LACTÀNCIA MATERNA?.

En l'actualitat hi ha molts estudis, fets amb rigor, que demostren que els xiquets alimentats amb llets artificials patixen un nombre més gran de malalties, no sols en l'època de la lactància, sinó al llarg de tota la seua vida.

· Els bebés alletats amb llet materna són més sans.
La llet materna posseïx anticossos que afavorixen el desenvolupament del sistema immunitari del bebé, protegint-lo d'una banda, de qualsevol tipus d'infeccions (d'orina, otitis, diarrees, …), al·lèrgies, diabetis, etc. i també de malalties de tipus crònic durant la infància i en l'edat adulta.
A més, els estudis més actuals demostren que la llet de la nostra pròpia espècie influïx en el desenvolupament del sistema nerviós del xiquet, el seu sistema metabòlic (són menys obesos), inclús en la seua capacitat intel·lectual (tenen un coeficient intel·lectual més alt).

· És beneficiosa per a la salut de la mare.
La lactància materna també és beneficiosa per a la mare perquè: accelera la seua recuperació després del part; prevé de malalties maternes (es reduïx el risc de patir anèmia, osteoporosi, càncer de mama i d'ovari); i hi ha menor incidència de depressió postpart.

· Afavorix el vincle afectiu mare-fill.
La lactància produïx beneficis psicològics tant per a la mare con per al bebé.

· És un element viu..
S'adapta en cada moment a les necessitats nutricionals i a la capacitat digestiva del xiquet. Posseïx ingredients especials que no es troben en les llets artificials i que són essencials per al creixement i desenvolupament del bebé.

· És còmoda.
La llet materna sempre està disponible i a la temperatura adequada, i no cal preparar-la, calfar-la ni esterilitzar-la.

· És econòmica.
La llet artificial costa durant el primer any de vida entre 1500 € i 1800 €. La llet materna és gratis.

· És ecològica.
No produïx residus de cap tipus (cartó, plàstics, etc.). No consumix aigua ni energia.

CLAUS PER A UNA LACTÀNCIA AMB ÈXIT.

DESPRÉS DEL PART, CONTACTE IMMEDIAT
Serà més fàcil quant abans et col·loques el bebé al pit.

EVITA INTERFERÈNCIES
L'ús de xumets i tetines durant les primeres setmanes poden confondre la succió dels bebés, ja que el moviment de la llengua, les galtes i la mandíbula és diferent. Si els els oferim a un xiquet inexpert pot acabar fent-se un embolic i rebutjar el pit. A partir que el bebé tinga un mes de vida, es pot introduir “el xumet”.

LACTÀNCIA EXCLUSIVA A DEMANDA.
Lactància a demanda: Sense mirar el rellotge. Cada vegada que el bebé done senyals de fam i tot el temps que necessite. El més habitual és entre 8 i 12 preses per dia les primeres setmanes. La composició nutritiva de la llet va canviant al llarg de la presa. Oferix un pit fins que el solte per si mateix (només així podrà prendre la llet més cremosa que ix al final) i després oferix-li el segon. No sempre el voldrà. Hi ha xiquets que tenen prou amb un pit cada vegada. Encara que haja passat poc de temps des de l'última vegada que ha mamat, la llet sempre estarà a punt. Els pits són com a fàbriques sempre disposades a produir tota la llet que el teu fill vullga. Recorda que el teu fill voldrà disfrutar del teu contacte arrupit en els teus braços. Sentir el bategar del teu cor, li farà sentir-se feliç i relaxat. La pròxima vegada que vullga mamar pots començar per l'altre pit. Si n'ha pres dels dos, cal oferir-li el pit de què haja mamat menys estona, o del que notes més congestionat. A partir del tercer dia, hem d'observar que el bebé banye ben sovint els bolquers, unes sis vegades al dia. Este és el senyal que està rebent llet suficient.

POSICIÓ CORRECTA.
La postura és fonamental: El bebé ha d'agafar amb la seua boca no sols el mugró sinó també un bon tros de pit. Una postura inadequada causa dolor i clivells en la mare, preses interminables que s'ajunten unes amb altres, escàs augment de pes, plor i intranquil·litat i conduïx ben sovint al fracàs de la lactància. La forma més fàcil d'aprendre és seguda. És útil utilitzar un banquet com a estrep, i també usar un coixí per a acostar el bebé i tindre'l ben recolzat enfront del pit. La mamà ha de tindre l'esquena recta i els muscles còmodes i relaxats. Cal acostar el bebé a la mare i no al contrari. El bebé ha d'estar còmode, sense haver d' esforçar-se per a arribar al pit. Tot el seu cos ha d'estar en línia recta, i la boca ha de quedar a l'altura del pit. Com ensenyar el bebé a succionar correctament? Estimula'l perquè òbriga la boca, fregant-li el llavi superior amb el mugró. Quan tinga ben oberta la boca, com si badallara, serà el moment d'acostar-lo suau però ràpidament al pit, de manera que comprenga el mugró i bona part de l'arèola. El seu llavi inferior ha de quedar doblegat cap a fora, el nas i la barbeta estan fregant el pit. Hi ha altres posicions per a donar el pit al bebé: en el sofà, en una cadira, tombada en el llit, posició “baló de rugbi”, seu sobre la teua cama “a cavallet”. Totes les posicions són correctes.

BUSCA INFORMACIÓ ACTUALITZADA.
Busca informació actualitzada. Recorda també que és molt útil assistir durant l'embaràs a les reunions dels grups de lactància. És probable trobar informació contradictòria sobre lactància materna i açò pot confondre. A vegades, és difícil saber on buscar la informació adequada; però, a poc a poc, aniràs trobant les respostes per tu mateixa i sabràs distingir la informació útil dels mites i pràctiques equivocades que sovint envolten la lactància materna.

SUPORT FAMILIAR.
És bo aprofitar totes les oportunitats per a descansar i buscar l'ajuda de la parella, la família o els amics. La lactància en este període inicial, sovint comporta una gran disponibilitat física per part de la mare i es convertix en un treball a jornada completa, amb poc de temps lliure. Només la mare pot alletar, però coparticipar en la criança d'un fill va molt més enllà de l'alimentació del bebé, inclou cuidar també de la mare, vetlar per la comoditat dels dos, responsabilitzar-se de moltes altres tasques, oferir suport i confiança, i, per descomptat, donar-los molt d'amor.

EL PES DEL BEBÉ 

La preocupació pel pes és molt freqüent entre les mares lactants, però en la majoria dels casos tot està funcionant bé i el xiquet està guanyant adequadament. Tinga en compte que:

La majoria de les gràfiques de pes i longitud de què disposem actualment estan confeccionades amb xiquets que en la seua majoria van ser alimentats amb biberó i constituïxen només una ajuda orientativa ja que els bebés alimentats amb llet artificial són més grossets que els alletats. L'OMS ha confeccionat gràfiques a partir de xiquets alimentats òptimament amb pit que són més adequades per a valorar el creixement dels lactants. Estan disponibles des d'abril de 2006 en: http://www.who.int/childgrowth/en/

Les gràfiques es realitzen a partir de dades estadístiques (són un “model estadístic”) pel qual la meitat dels xiquets normals estan per davall de la mitjana. És més important la valoració clínica del xiquet: el seu aspecte, vivacitat, si mulla 4-5 bolquers diaris...

És més important la velocitat de creixement que el pes en un moment determinat. Guanys aproximats:

0-6 sem 20 gr/dia
<4m 100-200 gr/setm
4-6m 80-150 gr/setm
6-12m 40-80 gr/setm

• El creixement del xiquet ha de controlar-lo el pediatre en la consulta. No és una bona idea pesar el xiquet sovint en la farmàcia perquè pot induir a error. Passat el primer mes no cal pesar el xiquet cada setmana, excepte circumstàncies especials per indicació del pediatre.
(Informació extreta de l'Associació Espanyola de Pediatria)

EXTRACCIÓ DE LA LLET MATERNA

Pot ser útil que la mare aprenga a extraure's la llet en els casos següents:

L'extracció de la llet pot fer-se de forma manual o per mitjà d'un tirallet (manual o elèctric). No és recomanable utilitzar tirallet de pera perquè este aparell no es pot netejar bé i per tant, eixa llet no servix per a emmagatzemar-la.

Consells per a facilitar l'extracció:

1º Estimula el mugró amb suaus moviments rotatoris abans de l'extracció.

2º Estimula els pits

- Fer un massatge: oprimint fermament el pit cap a les costelles, realitzar un moviment circular amb els dits en un mateix punt, sense lliscar els dits sobre la pell. Després anar canviant cap a una altra zona del pit.

- Fregar: el pit amb cura des de la part superior cap al mugró. Continuar este moviment des de la perifèria del pit cap al mugró, per tot .

- Sacsar: ambdós pits suaument inclinant-se cap avant

Extracció amb bomba (manual o elèctrica):

L'extracció es realitza amb tirallets manuals o elèctrics. El tirallet manual és per a casos puntuals o un curt període de temps. Els tirallets elèctrics són els més eficaços per a extraure llet, però també els més cars encara que estimulen i mantenen la producció de llet i són fàcils d'usar. S'utilitzen per a períodes llargs.

Extracció manual.

L'extracció manual requerix més pràctica, però és bona per a algun moment de congestió

Al final de cada moviment de compressió, canvia la posició del polze i de l'índex per a assegurar un millor buidatge.Fig.6 És important evitar els moviments següents: No cal estrényer, ni lliscar ni estirar del mugró.

CONSERVACIÓ DE LA LLET MATERNA

Es pot emmagatzemar en un recipient de vidre o de plàstic estèril: en potets o bosses especials.

Temps de conservació: per a bebés sans i nascuts a terme

Com descongelar la llet:

En un recipient amb aigua calenta, o bé es deixa durant 12 hores en la nevera. Una vegada descongelada, utilitzar en les següents 24 hores.

Com calfar-la:

No es pot calfar directament (el calfament directe al foc pot alterar alguns components de la llet). Ficar-la en un recipient amb aigua calenta (la llet només ha d'estar temperada).

Recomanacions:

COM DONAR LA LLET DESCONGELADA

L'ús del biberó pot fer que el bebé perda el costum de mamar. A més, els xiquets que no estan habituats al plàstic de la tetina solen rebutjar-la. Una bona alternativa és oferir la llet materna al xiquet en un got (cal omplir-lo poc), amb una cullera o amb una xeringa.

CLAUS PER A COMPAGINAR LACTÀNCIA I TREBALL

Cada vegada més mares decidixen no interrompre la lactància quan tornen al treball i, inclús, descobrixen que mantindre eixe vincle els fa més suportable la separació. Hi ha moltes maneres de combinar treball i lactància, cada una adaptada a les teues preferències i circumstàncies laborals i familiars. Ací tens algunes claus:

Recomanacions:

Altres consideracions:

En el treball, els primers dies es tindran pujades de llet. Passats uns dies, la situació es normalitza. - No cal acostumar el bebé abans de començar a treballar. (Si la persona que l'ha de cuidar vol provar, bastarà amb 2 o 3 dies abans). Traure's llet serà necessari 2 o 3 setmanes abans.

És important no aclaparar-se. Recorda: és més important que el bebé mame quan estigueu junts que el bebé tinga llet extreta.

MEDICAMENTS I LACTÀNCIA

La major part de medicaments no contraindiquen la lactància materna. En el cas que necessites rebre un tractament, indica-li al metge que estàs donant el pit. A més pots consultar la pàgina web de l'Hospital de la Marina Alta de Dénia www.e-lactancia.org . En esta pàgina apareix un llistat de medicaments compatibles amb la lactància.

CALOSTRE: LA PRIMERA LLET.

La principal causa de fracàs precoç de la lactància és l'administració de suplements (llet o sèrum glucosat), basada en la falsa creença que els primers dies la mare no té llet suficient. Moltes vegades contribuïm a mantindre esta creença amb frases com: “Al principi no hi ha llet, sinó calostre” o “fins al tercer dia no es produïx la pujada de la llet”. Però realment el calostre no és més que un tipus de llet. És l'aliment perfecte per als xiquets de bolquers. És extraordinàriament digerible i té un alt contingut en proteïnes, vitamines i minerals, a més d'una altíssima concentració d'anticossos que ho protegixen de malalties.

Cap altre líquid (ni aigua, ni llet de fórmula, ni sèrum glucosat) pot ser tan beneficiós per als xiquets durant els primers dies, molt especialment per als prematurs, que necessiten un escut extra que reforce les seues defenses. El calostre té a més un efecte laxant que ajuda al bebé a expulsar el meconi, la qual cosa disminuïx el risc de patir icterícia. També afavorix la maduració de la seua pell i de les mucoses a fi d'obstruir el pas de substàncies nocives.

A mesura que passen els dies, el calostre es va transformant en el que es denomina llet de transició, en la que disminuïx la concentració d'anticossos. Encara així, el teu fill continua rebent defenses que es mantindran mentre prenga pit, i el faran més resistent immunològicament, inclús si la lactància dura alguns anys.

Al voltant de la tercera setmana després del part, la llet de transició es convertix en llet madura, un aliment complet i equilibrat que subministra al xiquet tots els nutrients necessaris i en les proporcions exactes. A més, és molt digestiva i no causa restrenyiment.

Un xiquet sa que prenga el pit a demanda no necessita més aliment que la llet materna abans dels sis mesos. No necessiten biberons d'aigua, sucs, llet artificial ni infusions de cap tipus. Però, si per qualsevol raó fóra necessari donar-li algun líquid, és preferible fer-ho amb got, cullera o xeringa, evitant així el risc de confusió.

TOTS ELS PROBLEMES TENEN SOLUCIÓ.

La lactància no sol presentar dificultats. Però, a vegades, i sobretot al principi pot sorgir algun problema. Hem de recordar que tots els problemes relacionats amb la lactància tenen solució i que hi ha professionals de la salut i grups de suport que t'ajudaran a resoldre'ls.

1-PROBLEMES DE LES PRIMERES SETMANES.

MUGRONS PLANS O INVERTITS..

Cal informar i assessorar la dona que podrà donar el pit igualment si ho desitja. Normalment el xiquet succionant forma el mugró. Si el mugró és pla d'un sol pit, es pot ensenyar a la mare que crie el xiquet amb l'altre pit exclusivament. Si persistixen les dificultats, es pot extraure la llet manualment o amb tirallet i donar-li-la amb gotet o xeringa, i intentar-ho novament quan el xiquet tinga alguna setmana, ja que la seua capacitat de succió augmenta i pot agarrar-se millor al pit. Existixen també en el mercat formadors de mugrons que solucionen el problema.

L'operació d'augment dels pits no sol representar un problema per a alletar. No obstant això, les operacions de reducció sí que poden impedir la lactància, depenent del tipus de procediment quirúrgic realitzat. En els casos de càncer de mama (després de la cirurgia i la radioteràpia) és possible l'alletament del pit sa i inclús en alguns casos, del pit afectat pel càncer.

INGURGITACIÓ MAMÀRIA O PITS CONGESTIONATS

Sol aparéixer entre els dies segon i cinqué després del part. La dona presenta els pits molt congestionats, tensos, durs i dolorosos; l'arèola està tan tensa que al bebé li resulta molt difícil agarrar-se inclús pot aparéixer febra moderada. La forma de tractar-la és aplicant calor local amb compreses calentes o una dutxa, per a facilitar l'eixida de la llet. Una altra possibilitat és extraure un poc de llet abans de la presa perquè el xiquet puga agafar-se al pit amb major facilitat. També es pot estrényer cap a les costelles (amb el dit polze i la resta de la mà formant una C i rodejant l'arèola, durant uns segons) i anar canviant la posició, girant com les agulles d'un rellotge. Consulta amb el teu metge perquè pot receptar-te un analgèsic o antiinflamatori. Per a alleujar el dolor i la inflamació, després de l'extracció o la presa del xiquet, és bo l'aplicació de fred.

CLIVELLS.  

Quan apareix un clivell, el pit fa mal en el moment en què el xiquet s'hi agafa i el dolor s'alleuja quan el bebé se solta.

Si la dona sent dolor des del principi de la presa, s'ha de revisar la posició per a evitar els clivells. Si el clivell ha aparegut, és recomanable la posició de “baló de rugbi” per tal d'evitar el dolor i corregir el clivell.

Altres causes de clivell poden ser: l'excessiva humitat dels discos de lactància sobretot els plastificats; les fibres sintètiques dels sostenidors (és millor usar lli i cotó); l'ús de sabons i cremes. Tampoc és necessari llavar el pit abans i després de cada presa. És recomanable en acabar la presa, afegir al mugró unes gotes de llet i deixar-lo eixugar.

2-PROBLEMES D'APARICIÓ MÉS TARDANA.

CONDUCTE OBSTRUÏT..

Els conductes lactis s'obstruïxen si la llet no fluïx bé. A vegades es pot notar un “bony” en el pit i causar sensació de duresa, tensió o dolor. Cal canviar la posició perquè es drene el conducte obstruït, hem de buscar una posició en què la barbeta del xiquet estiga tocant la zona on tinguem el “bony”.

MASTITIS.

La dona sol presentar febra elevada, amb simptomatologia gripal, i sol afectar un sol pit. Consulta sempre amb el teu metge. El tractament serà amb antibiòtics, però estos no són incompatibles amb la lactància i el xiquet, necessàriament, ha de continuar mamant per a ajudar a fer que es resolga el problema. Encara que els símptomes desapareguen, el tractament prescrit ha de continuar-se fins al final.

CANDIDIASIS MAMÀRIA.

És un fong que pot desenvolupar-se en un o ambdós pits. El dolor sol ser molt intens, punxant, i quasi continu com “agulles de cap clavant-se cap a dins”. El dolor no està relacionat amb la postura. El començament de la presa sol ser indolor, el dolor augmenta progressivament al llarg de la presa, i quan el xiquet solta el pit el dolor es manté i inclús augmenta i persistix durant llarga estona. Consulta sempre amb el teu metge, moltes vegades cal recórrer a antifúngics.

CRISI DE LACTÀNCIA. .

Són moments en què de forma inesperada es produïx un augment de la demanda del xiquet, com si es quedara amb fam, la producció “pareix” que no siga prou i els pits es noten blans. Habitualment coincidixen amb períodes de creixement del lactant; en la tercera setmana després del part i també cap al mes i mig. En estos períodes, el xiquet demana més quantitat de llet, augmentant la freqüència de les preses. Estes crisis es resolen augmentant la freqüència de les preses com el xiquet ens sol·licita, i per mitjà de descans matern i suport familiar. Perquè s'ajuste en un parell de dies l'oferta a la demanda.

Al voltant dels tres mesos la majoria dels xiquets passen per una etapa en què es mostren especialment inquiets i nerviosos, es coneix com “crisi dels tres mesos”. Pot paréixer que el xiquet “es baralla” amb el pit, només mame uns minuts i el seu augment de pes es faça més lent, alhora que els teus pits queden més blans. Tots estos canvis són normals i passatgers.

3-SOBRA DE LACTÀNCIA I REBUIG DEL PIT.

En ambdós casos el xiquet no vol el pit i la mare sol tindre la sensació que el xiquet la rebutja a ella. La sobra de lactància sol ser intermitent, transitòria i d'ambdós pits. El rebuig al pit sol ser per un període llarg, el bebé sol rebutjar un sol pit i pot ocórrer des del principi de la lactància o aparéixer en qualsevol moment.

Alguns factors d'estes situacions poden ser: la mala postura, el retorn de la menstruació, canvis en el gust de la llet per algun aliment o beguda, canvis en el sabó o perfum de la mare, ansietat materna, obstrucció nasal. Cal indagar els possibles motius, assajar distintes postures alternatives i intentar donar de mamar en un ambient tranquil, mimant el xiquet i posar-lo al pit quan està mig adormit. El xiquet ha de ser examinat pel seu pediatre per a descartar possibles infeccions, febra, otitis etc.

Si rebutja només un pit i ja s'han provat diferents trucs sense resultat, no cal forçar el bebé. Es pot alletar sense problemes d'un sol pit.

Has de recordar que esta informació és de caràcter general i no substituïx les recomanacions d'un professional de la salut expert en lactància materna.

EL PLOR DEL BEBÉ.

A vegades s'equipara la lactància a demanda amb “donar-li el pit cada vegada que plora”. Però els xiquets no ploren només per fam, i no sempre ploren quan tenen fam.

El xiquet també pot plorar per altres motius: perquè tinga còlics, gasos, fred, calor, el bolquer brut, perquè necessita companyia i sentir-se segur, o per un excés d'estímuls (massa visites, jocs o carícies). En molts casos el més pràctic per a la mare és oferir-li primer el pit i si no es tranquil·litza buscar altres possibles mètodes de calmar el plor: bressolar-lo, abraçar-lo i acaronar-lo , banyar-lo, alleujar-li els gasos, o demanar ajuda a algun familiar que es porte el xiquet a passejar un parell d'hores.

És habitual que alguns xiquets siguen més propensos al plor de vesprada, estiguen intranquils i mamen contínuament. Erròniament esta situació pot portar-la a pensar que “s'ha quedat sense llet” i intentar donar el seu fill un biberó.

Certs prejuís molt estesos atribuïxen al plor del xiquet característiques negatives “et pren el pèl” “és manipulador” “són molt llestos” “ho fa per a cridar l'atenció”. El pit no sols és menjada: és també contacte físic, consol, afecte. Mamar satisfà simultàniament la major part de les necessitats físiques i afectives del lactant, un lactant pot demanar pit encara que no tinga fam (i sa mare pot donar-li'l).

És necessari que els pares comprenguen que el plor indica sempre una necessitat; que el xiquet que plora està patint i necessita consol i afecte..

CÒLICS DEL LACTANT.

El còlic del lactant pot aparéixer amb lactància materna o artificial. Solen aparéixer sobre les tres setmanes i desapareixen als tres o quatre mesos. Segons els estudis més actuals, el còlic es pot previndre portant al xiquet en braços més temps des del seu naixement. Si el còlic ha aparegut es pot intentar calmar el bebé: abraçant-lo, passejant-lo, o fent-li massatges en la panxa.

Només en un 1% dels xiquets, el còlic pot ser a causa d'una al·lèrgia alimentària. En cas de sospitar-se al·lèrgia, es pot provar a eliminar productes lactis de la dieta de la mare durant uns deu dies. Si el xiquet millora, és necessari fer una prova reintroduint l'aliment en la dieta de la mare. Si no es produïx cap símptoma, podem pensar que el problema s'ha solucionat per casualitat; i si els símptomes reapareixen, realitzar proves d'al·lèrgia i evitar l'aliment desencadenant durant un període prolongat.

PREMATURS. MÈTODE CANGUR.

El mètode cangur consistix a col·locar el prematur en contacte pell amb pell amb sa mare, i permetre-li mamar precoçment. Este mètode prevé infeccions i altres complicacions, accelera l'augment de pes, estabilitza la freqüència cardíaca i respiratòria i disminuïx les apnees. D'altra banda, també ajuda la mare a sentir-se més segura i confiada per a cuidar el seu fill, la qual cosa alhora permet l'alta precoç.

Bebés entre la setmana 31 i 32 són capaços de succionar directament del pit de sa mare. La llet de la mare que ha donat a llum prematurament, conté durant diverses setmanes, una major quantitat de proteïnes, calci, sodi i altres nutrients que la mare que ha donat a llum a terme. La llet de la pròpia mare és, per tant, especialment adequada per al prematur.

Quan el prematur és de molt baix pes, la mare haurà de traure's llet per a administrar-li-la al seu fill per sonda. L'extracció de llet s'iniciarà poques hores després del part en el moment que la mare es senta capaç. Al principi només aconseguirà extraure unes poques gotes, és normal. És més eficaç traure's la llet ben sovint però durant curts períodes. És convenient guardar la llet obtinguda en la primera part de l'extracció i donar-li la llet més greixosa del final, per a accelerar l'augment de pes.

El pare també pot “apuntar-se” a este mètode. Els bebés es relaxen moltíssim i els pares se senten emocionats i molt vinculats als seus fills.

CURES DE LA MARE

Donar el pit no exigix cures especials per a la mare, però tota l'atenció que prestes a la teua salut serà beneficiosa per al teu fill. Ací tens alguns consells:

Pren una dutxa diària. Per a la cura dels mugrons és prou amb la dutxa, no convé llavar-los abans i després de cada presa.

Beure molta llet o prendre molts lactis no és imprescindible per a la salut de la mare i, sovint, pot produir problemes als bebés, com a còlics i al·lèrgies.

INTRODUCCIÓ DE L'ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA

L'Associació Espanyola de Pediatria, igual que l'Organització Mundial de la Salut recomanen la lactància exclusiva fins als sis mesos i en combinació amb altres aliments, com a mínim fins als dos anys, i després, tant de temps com mare i fill vullguen. És a partir dels 6 mesos, quan el lactant està preparat per a rebre aliments sòlids (amb cullera). Sabrem que està preparat perquè:

Avançar la introducció dels aliments complementaris, no representa cap avantatge nutricional per al bebé, i pot augmentar el risc d'al·lèrgies alimentàries. Durant el primer any de vida és preferible oferir primer el pit i després els aliments complementaris. Durant este primer any mentre el bebé fa unes 4 o 5 preses diàries no necessita altres aliments lactis com iogurt, formatge, o llets artificials. Els cereals poden preparar-se amb llet materna, aigua o brou, no és necessària la llet artificial.

Fins a quan donaré el pit? Ningú pot decidir per tu quant de temps alletaràs. Algunes mares donen només uns mesos i altres, alguns anys. Siga quin siga la teua decisió segur què serà la millor.

FALSOS MITES I CREENCES

Hi ha una sèrie de mites relacionats amb la lactància, que no tenen cap base científica, i que poden acabar amb esta. Alguns exemples d'estos mites:

Els bebés han de mamar deu minuts de cada pit. FALS!!

La lactància és a demanda en temps i en freqüència. Cada bebé necessita el seu temps, uns tarden més i altres menys. VERDADER!

Els bebés han d'alimentar-se d'un sol pit en cada ocasió o han d'alimentar-se sempre dels dos pits.FALS!!

Hi ha bebés que mamen d'un pit només cada vegada i altres bebés dels dos.VERDADER!

Si el bebé plora i no aguanta tres hores, la llet de la mare no és prou, està aigualida.FALS!!

Si el bebé plora i no aguanta tres hores, la llet de la mare no és prou, està aigualida. VERDADER!

Perquè el xiquet aguante tota la nit, cal donar-li un biberó. FALS!!

Els bebés i sobretot els primers dies solen realitzar entre 8 i 12 preses (això inclou la nit). Estan fent el seu treball (alimentar-se per a créixer). Potser et resulte còmode donar-li tombada en el llit. VERDADER!

Un biberó és una ajuda per a la mare.FALS!!

El biberó pot confondre el bebé perquè la forma de succionar és diferent. A més, quants més biberons donem al bebé menys s'estimularà la producció de llet materna. VERDADER!

No es pot alletar bessons.FALS!

El pit s'adapta a la demanda. Si hi ha doble demanda hi ha doble producció. El que sí necessitaràs és més ajuda i aprendre a donar-li el pit als dos bebés al mateix temps.VERDADER!

No es pot donar de mamar amb pits xicotets, o si es tenen els mugrons plans o invertits. FALS!

Independentment de la grandària o forma dels pits, qualsevol dona pot alletar VERDADER!

Si la mare pren medicació cal suprimir la lactància.FALS!

La major part de medicaments no contraindiquen la lactància materna. En cas que necessites rebre un tractament, indica-li al metge que estàs donant el pit. A més pots consultar la pàgina web de l'Hospital de la Marina Alta de Dénia www.e-lactancia.org . En esta pàgina apareix un llistat de medicaments compatibles amb la lactància. VERDADER!

Els xiquets necessiten prendre aigua o no rebran líquids suficients. FALS!

Els xiquets alletats amb llet materna no necessiten cap altre líquid (ni aigua, ni llet de fórmula, ni sèrum glucosat) excepte que el recepte el metge (p.e. per una diarrea).VERDADER!

Donar el pit als xiquets majors d'un any crea dependència i és malcriar-lo. Després dels sis mesos la llet materna no alimenta.FALS!

L'Organització Mundial de la Salut i l'Associació Espanyola de Pediatria recomanen la lactància exclusiva fins als sis mesos i després combinada amb altres aliments almenys fins als dos anys de vida. VERDADER!

Alletar fa malbé el pit i engreixa. FALS!

Un avantatge addicional d'alletar és que el teu cos crema al voltant de 500 cal/dia per a produir llet. És recomanable perdre pes de forma gradual i seguir una dieta equilibrada. VERDADER!

La grandària del pit augmenta durant l'embaràs i la lactància. Quan s'acaba la lactància, és possible que els pits estiguen menys ferms, però açò és resultat de l'embaràs i de factors genètics, no d'alletar.VERDADER!

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA I RECOMANADA.
Manual práctico de lactancia materna. Carlos González. ACPAM 2004. barcelona, 2004, 1ª edic.

Lactancia materna: Guía para profesionales. Comité de lactancia materna de AEPED. Monografía de la AEP nº 5, Ed. Ergon, Madrid 2004, 1ª edic.

Claves para amamantar con éxito. Guía de Alba Lactancia Materna. Barcelona.

Guías: Lactancia materna, Junta de Andalucía. Dar el pecho, Medela. Respuesta a tus preguntas, en el corazón de la lactancia, grupo NR.

Mamare Castelló | JULIOL i SETEMBRE Reunions tots els dilluns a les 11h al Centre de Salut Gran Via de Castelló
Mamare Almassora | Reunions quinzenalment, 2on i 4art divendres de cada mes, a les 10h al CSI Pius XII
| mamarecastello@gmail.com