Qui som

La meua mare (ma mare) em va donar la vida. Amb 10 fills no li sobrava temps, però sí amor i llet per a cadascun. Els germans van ser el gran regal de la meua infància. Prompte la casa es va omplir de nebots, i em vaig enamorar de la maternitat, molt abans de ser mare.

Quan vaig ser mare (una filla i dos fills), em vaig enamorar de la lactància, que m'ha portat de la mà fins on estic ara, tant en l'àmbit personal com professional, envoltada de mares i bebès, i de companyes amb les quals compartisc passió i dedicació.

Ma mare em va donar la vida, i ara, MAMARE me la continua omplint de sentit cada dia.

Vaig arribar a Mamare buscant ajuda per a la meua primera lactància. Em vaig quedar perquè és la meua manera de viure el feminisme. Crec que ajudar a altres dones en les seues lactàncies i en la seua criança millora molt les seues vides i ens acosta les unes a les altres.

Per a mi Mamare ha significat l'oportunitat de connectar amb el meu bebé, amb el meu cos, amb el natural. Abans de donar a llum era de les que pensaven que donaria el pit si podia, que no m'obstinaria si no era així. Després d'una inducció al part (no desitjada) i una cesària (menys desitjada encara, però necessària) em vaig trobar envolta en l'aventura més gran de la meua vida, la Maternitat. El desconeixement, la inexperiència, la frustració que les coses no esdevingueren com havia imaginat, em van deixar clar que volia fer el possible per tornar a prendre el camí del natural, del biològic. Un agarre inapropiat ho va complicar tot més encara, però la meua obstinació i les meues ganes i escoltar el meu cos i el meu cor, em van portar a buscar ajuda, ací va aparéixer Mamare i aquesta gran família de la qual a poc a poc vaig formant part i que m'ha apoderat com a mare i com a dona. Perquè alletar és una mica més a alimentar, és connexió, és vincle, és calma, amor... i estar envoltada d'una tribu de dones que sap del que parlen, que estan per al que necessites i que són un suport i una sustentació, ajuda a caminar per aquesta sendera tan desconeguda i meravellosa alhora. 

El meu cos, la meua decisió

Les meues lactàncies

Fa cinc anys que em vaig convertir en mare, des d'abans de quedar-me embarassada vaig saber que volia donar el pit o que almenys ho intentaria i si no podia "no passava res" QUE GRAN MENTIDA!

La nostra primera lactància va començar malament, va continuar pitjor, però va acabar molt bé.I és que, el que primer eren reptes d'aguantar un dia més van anar passant a una setmana més, un mes més o fins i tot un any més. Hem aconseguit fer cinc anys de lactància! Qui m'ho havia de dir?

Gràcies infinites a aquella desconeguda d'una sala de lactància que es va acostar i em va dir "acosta't dilluns a Gran Via, allí està Lupe i t'ajudarà".

I allà que vaig ser, Lupe i Lidón ambdues em van ajudar, la primera amb els seus coneixements i la segona amb el suport moral que tanta falta em feia. A poc a poc vam anar passant setmanes i resolent problemes, fins que amb nou mesos Adrián va deixar de prendre biberons.

Quan tenia quinze mesos, em vaig quedar embarassada del meu segon fill Daniel, no em plantege el deslletament en cap moment, vaig pensar que si ens havia costat tant arribar fins ací, no anava a ser jo qui posara fi.

Va passar l'embaràs, l'agitació i el naixement de Daniel donant lloc a la lactància en tàndem que hem mantingut fins fa a penes un parell de mesos.

Tot va valdre la pena, per tindre aqueixos moments, per ser aliment, consol, cura, confort... Per escoltar frases com que "la llet de mamà fa gust de mel perquè és el que més m'agrada".

Per això i per molt més no em penedisc de res i tornaria a intentar-ho malgrat els mals moments.

Com he dit en altres ocasions, la lactància és cosa de 4 (en el nostre cas), ja que sense el suport del meu marit no haguera sigut possible.

Eva

Sóc Gisela, mare d'Adriana i Alejandro, que van mamar en tàndem durant tres anys, dels cinc que va durar la meua lactància.
Enamorada de la lactància des que tinc ús de raó, vaig poder comprovar, gràcies als meus fills, que realment és una cosa meravellosa, també dura en alguns moments, però de la que hem gaudit.
I enamorada de Mamare des que va nàixer la meua filla allà pel 2007.
He aprés tant i he compartit tant, amb aquest grup de dones meravelloses, que mentre això continue ocorrent, ací continuaré aportant el meu granet d'arena perquè altres mares i altres bebés puguen gaudir també de les seues lactàncies.

Vaig conéixer l'associació quan va néixer el meu primer fill, Marvin, i em vaig sentir molt acollida i acompanyada en els inicis de la lactància.

Amb el naixement del meu segon fill, Leonard, vaig decidir participar activament com a sòcia per a retornar d'alguna manera l'ajuda que vaig rebre en el seu moment.

Afortunadament, les meues dos experiències han sigut molt positives i he trobat poques dificultats per a alletar.

ISA

Vaig començar en 2012 amb el meu primer fill. Va ser una experiència de 3 anys i 3 mesos plena de satisfacció i felicitat. En 2016 amb el meu segon fill la cosa va fluir des del principi. Des de 2019 estem amb el tàndem, comparteixen pit el meu xiquet de 3 anys i la meua xicoteta. A vegades resulta complicat, per logística, entre altres coses. Però alletar als meus fills és el més natural del món, no podria no fer-lo.

Estic en MAMARE per a ajudar en el que puga i que les dones que vulguen alletar ho aconseguisquen com el més natural i fàcil. 

Ja amb dos filles majors, recorde els primers dies, tant d'una com d'una altra, complicats. Després, a la nostra bola, la mar de contentes. Ara, quan vaig als tallers com a voluntària, tinc la sensació de recollir aquella energia que transmetem les dones quan ens ajuntem.

Assessora de lactància i mare de tres "pollets"

Alletant des de 2014 a un, dos o tres alhora.

Agraïda d'estar i ajudar.

Infermera especialista en pediatria i lactància

Mare de dos xiquetes i un xiquet feliçment alletat/des.

"La meua millor formació en lactància són els tallers compartits amb les mares"

Em dic Patricia, tinc 3 fills i una filla...i porte una doble vida.

D'una banda sóc veterinària i atenc els meus pacients animals amb molta vocació, i d'altra sóc Consultora de Lactància Certificada (*IBCLC) des de 2011.

Aquesta és la meua altra passió; a més de ser sòcia activa de Mamare, col·labore amb altres associacions pro lactància, i no deixe d'aprendre cada dia dels bebés i de les altres mares, que són les meues grans mestres.

Hi ha tan fins i tot que no sabem i tant de treball per fer per a normalitzar el que hauria de ser normal.... què visca la Lactància Materna!

Què és ser IBCLC?

Una Consultora de Lactància Certificada (IBCLC, International Board Certified Lactation).

Paula, mamà primerenca feliç i amb un bebé que adora "tetear" a tota hora. Els inicis de la lactància van ser fàcils, encara així Mamare va ajudar al fet que la lactància fora encara millor gràcies al seu assessorament, suport i informació. Compartir amb altres mamàs lactants l'experiència fan que tot siga més fàcil i et sentes acompanyada en aquest camí dur però sobretot increïble.

Feliç i agraïda de trobar el suport per a gaudir les meues dos lactàncies, malgrat els seus començaments atzarosos.

Sòc Pili. Mare d’un xiquet i una xiqueta que van mamar prop dels dos anys i mig. Les meues lactàncies van ser molt fàcils ja que va anar tot rodat des de l’inici. Al llarg del recorregut, vam haver de salvar algun xicotet obstacle però res greu. 

Les meues ganes per saber coses sobre la lactància me van portar a ponències organitzades per Mamare on vaig trobar un grup de dones que em transmetien molt bones vibracions i vaig decidir que jo volia formar part d’eixa «tribu» per poder aportar la meua pedreta a eixa paret que construïen dia a dia. 

Soc mare de Nayeli i Gisela que van mamar fins als 4 i 6 anys, i durant un any en tandem. Amb Nayeli el començament de la lactància va ser dificil, vaig tindre clivelles i moltes molèsties durant els primers 20, a partir d’ací les dues vam  gaudir d’una lactància feliç. A ella li encanta mamar, conforme s’ha fet major les dos vam d’escoltar moltes crítiques, sobretot durant l’embaràs de la seua germana. Quan va nàixer Gisela, ja estava amb Mamare, i disposava de molta informació, però també vam tindre un començament difícil. Va estar ingressada en nounats i va prendre biberons a la nit. Fins que va tindre dotze  dies no va voler mamar  directament del meu pit, i la vam estar  alimentant amb xeringa i suplementador.

El que m’impulsa a formar part de Mamare,  és pensar amb ràbia  que si no haguera tingut la sort de trobar ajuda, haguerem abandonat la lactància molt prompte, i  ens haguérem perdut les tres  aquesta experiència tan meravellosa i saludable. Per això tinc ganes de transmetre a totes les mares, que seguisquen endavant, que busquen ajuda, que després de les dificultats inicials, la lactància es converteix en una experiència  que val la pena gaudir.

Quan passen els anys i mires enrere et dones conter que respecte als nostres fills sempre dubtem de tot, ( si ho haurem fet bé o malament), però respecte a la lactància no hi ha cap dubte, es el millor regal que els podem fer.