Castillo de Xivert (Castellón) 2019. Carlos Labordena

La Via Làctia és la nostra llar en l'univers, una galàxia espiral on es troba el Sistema Solar, del que forma part la Terra. Es calcula que conté entre 200 000 i 400 000 milions d'estrelles. 

El seu nom prové de la mitologia grecoromana i significa camí de llet ja que efectivament, aquesta és l'aparença de la tènue banda de llum que travessa el firmament terrestre.

Segons la mitologia grega, el déu Zeus, que havia engendrat a Hèracles amb la humana Alcmena, va voler fer-ho immortal acostant al petit semidéu al pit de la seua esposa Hera perquè mamara mentre ella dormia. La deessa de l'Olimp va despertar i ofesa, va apartar bruscament a la criatura. 

La llet vessada pel cel va formar el camí d'estrelles que avui coneixem com a Via Làctia. 

No obstant això, ja en l'Antiga Grècia, l'astrònom Demòcrit (460-370 a. C.) va suggerir que aquell feix blanc en el cel era en realitat un conglomerat de moltíssimes estrelles massa tènues individualment per a ser reconegudes a simple vista. La seua idea, així i tot, no va tenir suport fins a 1609, quan l'astrònom italià Galileo Galilei fa ús del telescopi i constata que Demòcrit tenia raó, ja que allá on mirara, aquell lloc es trobava ple d'estrelles.

Et convidem a aprofundir en l'apassionant món de l'astronomia visitant la web del planetari  i la seua programació adaptada a les criatures  http://www.castellonkids.com/planetario-de-castello-para-toda-la-familia/.

El naixement de la Via Làctia, 1636, Rubens, Museo del Prado
L'origen de la Via Làctia, 1575, Tintoretto, National Gallery de Londres